EL SOPAR D'EMAÚS
(Caravaggio)
 |
| https://es.wikipedia.org/wiki/Los_disc%C3%ADpulos_de_Ema%C3%BAs_(Caravaggio,_Londres) |
-
Roma
Amfiteatre romà
-
Prehistòria
Altamira
-
Egipte
Piràmides
Mostrando entradas con la etiqueta 3er ESO Ciències Socials. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 3er ESO Ciències Socials. Mostrar todas las entradas
29 ene 2020
26 ene 2020
14 mar 2018
ELS ÀUSTRIES ESPANYOLS
FELIP II (1556-1598)
.- Felip II és fill de Carles I i d'Isabel de Portugal.
.- Va establir la seva capital a Madrid l'any 1561.
.- Durant el seu regnat va crear l'Imperi més gran de l'època. Aquest imperi comprenia moltes terres d'Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia i illes del Pacífic.
.- Va ser un desfensor del catolicisme. Va imposar en tots els seus territoris l'esperit de la Contrareforma (prohibició d'importar llibres i anar a estudiar a l'estranger; la Inquisició persegueix als jueus i moriscos, etc.). Va imposar el concepte de "neteja de sang", pel qual impedia exercir càrrecs públics a tots aquells que tenien avantpassats jueus o musulmans.
.- Felip II va continuar amb la política del seu pare Carles I, i va intentar mantenir l'Imperi i defensar el catolicisme amb un seguit de guerres: contra França, els turcs, Anglaterra, etc.
FELIP III (1598-1621)
.- Felip III és fill de Felip II. Va deixar el govern en mans de ministres molt poderosos (validos o privats), com per exemple, el Duc de Lerma.
.- Va tinre un regnat breu i pacífic. Un fet important d'aquest període va ser l'expulsió dels moriscos d'Espanya, l'any 1609. Aquesta expulsió va ser molt perjudicial per al regne de València, que va predre quasi la tercera part de la seva població.
FELIP IV (1621-1665)
.- El període de regnat de Felip IV és el de la fi d'Espanya com a primera potència europea. A nivell exterior Espanya es va enfrontar a dues guerres:
a.- La guerra dels trenta anya (1618-1648), en la que es van enfrontar un gran nombre de països europeus i que acabà amb la pau de Westfàlia, per la qual es reconeixia la independència dels Països Baixos.
b.- La guerra contra França, que acabà amb la derrota espanyola i la signatura del Tractat dels Pirineus, pel qual Espanya cedia a França la comarca catalana del Rosselló i una part de la Cerdanya.
.- El privat o favorit de Felip IV va ser el comte-duc d'Olivares.
CARLES II (1665-1700)
.- Carles II va ser un rei feble que va morir sense descendència. Durant el seu regnat es van agreujar els problemes d'Espanya: crisi econòmica i pèrdua de poder a Europa.
.- A la seva mort es va produir una guerra de successió entre l'arxiduc Carles d'Àustria i Felip de Borbó, que acabà amb la victòria borbònica.
SIGLO XVII. CRISIS DEMOGRÁFICA
.- Este estancamiento demográfico fue debido a las siguientes causas:
a.- El estancamiento que se experimenta en la producción agrícola debido principalmente a duras condiciones climáticas.
b.- Las malas cosechas, consecuencia de dicho cambio climático.
c.- La incapacidad del sector agrícola para aumentar su producción al mismo ritmo de crecimiento que la población. La agricultura de estos siglos se caracterizará por su baja productividad y la escasez de excedentes. Ante períodos prolongados de malas cosechas, aparecía la carestía, la extensión de epidemias y el fantasma del hambre. Como consecuencia directa de ello, un aumento de la mortalidad.
d.- La difusión de epidemias. El resurgimiento de la peste bubónica.
e.- Los movimientos migratorios hacia América.
f.- La guerra (Guerra de los Treinta Años). Los conflictos generalizados en Europa provocarán una reducción de las importaciones.
23 sept 2012
Moviments migratoris. Què són els moviments migratoris?
Anàlisi dels processos de migració des d’un vessant històric. Bases econòmiques, socials i polítiques dels processos de migració.
Què són els moviments migratoris?
Les migracions són els desplaçaments de la població (humana o animal) que es produeixen des d’un lloc d’origen a una altra destinació. Moltes vegades, els processos migratoris porten un canvi de residència, en el cas de les persones o, d’hàbitat, en el cas dels animals. Les migracions d’éssers humans s’estudien tant per la Demografia com per la Geografia de la població. I les migracions d’espècies animals s’estudien per part de la Biologia (Zoologia), de la Biogeografia i per l’Ecologia. Per entrar a parlar de moviments migratoris, en primer lloc cal que coneguem perfectament el significat de diferents paraules:
Migració:
Procés de moure’s d’un territori a un altre. La persona que du a terme aquest procés és anomenat migrant.
Emigració:
Procés de marxar d’un territori per anar a un altre. L’emigració sempre és des del punt de vista del territori del migrant.
La persona que marxa d’un territori per anar a un altre és anomenat emigrant.
Immigració:
Procés d’arribar a un territori des d’un altre. L’immigració sempre és des del punt de vista del territori de recepció del migrant.
La persona que arriba a un territori es anomenat immigrant.
Tot plegat pot semblar una mica enrevessat, però és força senzill. Un migrant sempre és emigrant i immigrant alhora. Per exemple, una persona que marxa del Marroc per venir a treballar a Catalunya és un migrant, ja que du a terme el procés de passar de viure en un territori a viure en un altre territori. Al Marroc, aquesta persona és un emigrant, ja que marxa del seu país. En canvi, a Catalunya, aquesta persona és un immigrant, ja que arriba aquí des d’un país estranger.
Els moviments migratoris: una constant en la història de l’ésser humà.
Els processos migratoris existeixen des que existeix l’ésser humà. La història de l’extensió de l’espècie humana arreu del planeta és una història de migracions. Els primers homínids van aparèixer a l’Àfrica i des d’allà es van anar expandint, al llarg de molts anys, cap a tots els continents, excepte l’Àntàrtida.
 |
| http://hominizate.files.wordpress.com/2007/12/evolucion1b.jpg |
Els primitius homínids van començar a migrar fora d’Àfrica cap a Europa i Àsia, fa uns dos milions d’anys, segons ho revelen les eines de pedra i fòssils que han estat trobats en Dmanisi, República de Geòrgia. Segons les últimes investigacions, aquests homínids van continuar la seva pròpia evolució a Euràsia, cap a Europa, donant lloc a l’Homo antecessor, a l’Homo heidelbergensis i al neandertal, i cap a Àsia a l’Homo erectus. Més tard, es va produir una segona emigració, quan l’espècie Homo ja havia evolucionat fins a una estructura anatòmica i de comportament clarament més humana
