• Roma

    Amfiteatre romà

  • Prehistòria

    Altamira

  • Egipte

    Piràmides

8 oct 2011

L'EXÈRCIT ROMÀ by Mónica Guerra

By  at 11:48    No comments
En el principi de l’existència de Roma no hi havia cap exèrcit permanent. Normalment cridaven als ciutadans adults a les armes quan ho necessitaven. Era el deure de tot home ciutadà anar a la guerra quan li cridessin. Més endavant, les campanyes militars eren constants i necessitaven molts més homes i diners per pagar-ho. En aquella època l’Estat (com ara si que es fa) no era qui contractava als soldats, els hi pagava un sou i comprava el material necessari sinó que eren homes rics amb aspiracions polítiques qui ho feia. Va ser August, fill adoptiu de Juli Cèsar, qui va professionalitzar l’exèrcit.


August de Prima Porta
   
Una centuria (centurio) era un la subunitat bàsica de l’exèrcit romà. A la vegada estava subdividit en 10 contubernia. Cada centuria estava comandat per el centurio i el seu segon en comandament, el optio. A més a més hi havia una persona que portava l’estendard, el portaestendard o signifer. Una centuria es subdividia a la vegada en unes altres unitats que es deia contubernium

L’organització militar

L’exèrcit romà es dividia en legions. Aquestes legions estaven dividides a la vegada en varis grups: cohors, centuria i contubernium.

Una legió estava formada per 10 cohorts que en total feia uns 4800 homes i una equites legionis o cos de cavalleria. Aquest cos de cavalleria estava format per 120 homes reclutats entre els mateixos legionaris.


Una cohort (cohors en llatí) era la unitat bàsica tàctica de l’exèrcit romà. Una cohors normal estava subdividida en sis centuries, és a dir, 480 homes.

Una centuria (centurio) era un la subunitat bàsica de l’exèrcit romà. A la vegada estava subdividit en 10 contubernia. Cada centuria estava comandat per el centurio i el seu segon en comandament, el optio. A més a més hi havia una persona que portava l’estendard, el portaestendard o signifer. Una centuria es subdividia a la vegada en unes altres unitats que es deia contubernium.


Una contubernia consistia en 8 homes que compartien una tenda en una campanya o un barracó. També menjaven, dormien i anaven a la guerra junts.


Imatge extreta de : http://mv.vatican.va/4_ES/pages/z-Patrons/MV_Patrons_04_03.html
Imatges extrets del llibre: Fields, Nic. Osprey Battle of orders 37. The Roman Army of the Principate 27 bC – 117 AD. Osprey, Londres.

3 oct 2011

LA PREHISTORIA. HOMO SAPIENS. LA CONQUISTA DE LA TIERRA

By  at 11:10    3 comments

1 oct 2011

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS MAPES.

By  at 4:16  ,  11 comments
Amb els mapes representem la superfície de la Terra. A més, tenen d’altres usos, com per exemple serveixen per orientar-nos.
Antigament, es mesurava el terreny i es dibuixaven els mapes. Actualment, s’elaboren a partir de les imatges que ens ofereixen els satèl·lits artificials i arriben a ser molt precisos.
 http://www.definicionabc.com
1.- La latitud i la longitud.
Per localitzar amb exactitud un lloc sobre la Terra es fan servir unes línies imaginàries anomenades coordenades geogràfiques. Aquestes línies reben el nom de PARAL·LELS i MERIDIANS.
a.- Els paral·lels
Els paral·lels són cercles imaginaris que envolten la Terra.
El paral·lel de referència és l’equador. Aquest divideix la Terra en dues parts iguals: l’hemisferi nord (recordeu que al tema 1, vam parlar també d’hemisferi continental) i l’hemisferi sud (o també, hemisferi marítim).
Altres paral·lels importants són el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn, el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic. Si torneu a mirar els apunts del tema primer veureu que vam explicar que el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn eren els llocs de la Terra que rebien una major insolació i que aquest punt va canviant al llarg de l’any.

La distància d’un punt a l’equador és la latitud. La latitud pot ser Nord (N) o Sud (S).
La latitud es mesura en graus. L’equador és el paral·lel 0º. Hi ha 90 paral·lels al nord i 90 paral·lels al sud.
b.- Els meridians
Els meridians són línies imaginàries que van des del Pol Nord fins al Pol Sud.

http://www.fao.org/

El meridià més important és el de Greenwich. És el meridià 0º. Hi ha 180 meridians cap a l’est i 180 meridians cap a l’oest.
La distància entre un punt i el meridià de Greenwich (o meridià 0º) és la longitud, i pot ser Est (E) o Oest (W).

2.- La representació de la Terra: els mapes.
Els mapes són representacions planes de tota la superfície de la Terra (PLANISFERI) o d’una part (un continent, un país, una regió, etc.).
Per comprendre un mapa cal saber interpretar:
a.- L’escala. Indica el nombre de vegades que s’ha reduït la realitat per poder ser representada.
b.- Els signes convencionals. Són els símbols o color que hi ha al mapa.
c.- La llegenda. Lloc del mapa on s’explica el significat concret que tenen els signes convencionals. Els mapes són representacions planes de tota la superfície de la Terra (PLANISFERI) o d’una part (un continent, un país, una regió, etc.).
Per comprendre un mapa cal saber interpretar:
a.- L’escala. Indica el nombre de vegades que s’ha reduït la realitat per poder ser representada.
b.- Els signes convencionals. Són els símbols o color que hi ha al mapa.
c.- La llegenda. Lloc del mapa on s’explica el significat concret que tenen els signes convencionals.
Tipus de mapes.
Hi ha molts tipus de mapes. En general es distingeixen:
.- Els mapes topogràfics. Ens donen la informació exacta i detallada d’un indret. Inclouen informació d’aspectes naturals (relleu, rius...) i humans (vies de comunicació, poblacions...).

http://www.sanpelayo.info/
.- Els mapes temàtics. Tracten d’un tema concret. Poden ser de diversos tipus: climàtics, econòmics, de població, de comunicacions, polítics, físics, històrics...
http://danielasantistebansalazar.blogspot.com/2011/06/mapas-tematicos.html

http://www.vmapas.com/Europa/Francia/Mapa_Uso_Tierra_Francia_1972.jpg/maps-es.html