Ciències Socials

LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

Introducció

Fa una 6000 anys, a l'Orient Pròxim, els poblats neolítics es van anar transformant en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes.
En aquestes civilitzacions es va inventar l'escriptura. L'escriptura ens permet un coneixement més gran del passat, ja que tenim documents escrits.

1.- Mesopotàmia: terra entre dos rius.

a.- Les primeres ciutats Estats.

La primera civilització urbana va néixer el IV mil·lenni a.C. a Mesopotàmia, a les fèrtils planes regades pels rius Tigris i Eufrates.

http://nazaripoliglota.wikispaces.com/MESOPOTAMIA
Un seguit de ciutats Estats (Ur, Uruk, Lagash) van aconseguir de controlar i aprofitar l'aigua dels rius i desenvolupar una rica agricultura.
En aquestes ciutats van sorgir comerciants i artesans, i es començà a utilitzar la moneda.
Al centre de la ciutat hi havia el temple (ziggurat), dedicat al déu que la protegia. Hi vivien els sacerdots, que controlaven les collites i el comerç, i que controlaven la religió i la política.
Més endavant aparegueren caps militars que van dominar les ciutats i es van convertir en monarques.

b.- Els primers imperis.

A partir del II mil·lenni a.C. sorgiren els primers imperis (babilòlic, assiri i persa).

c.- L'origen de l'escriptura.

A Mesopotàmia va sorgir l'escriptura (cuneïforme) i es redactaren les primeres lleis escrites.


http://auladeadriana.blogspot.com/2011/02/la-escritura-cuneiforme.html

2.- L'art mesopotàmic.

a.- L'arquitectura.

Les dues construccions més importants dins de les ciutats mesopotàmiques són el ZIGGURAT i el PALAU.
Es construïen amb maons de fang cuit o assecats al sol i es cobrien amb betum.

http://www.natureduca.com/tecno_hist_prehist3.php
Per decorar els edificis feien servir la ceràmica vidriada.
Els dos elements més importants de l'arquitectura mesopotàmica són l'arc i la volta.

3.- Egipte, el Nil i el desert.

a.- Marc geogràfic.

Egipte és un gran desert travessat pel Nil, un riu que és la gran via de comunicació del país.
http://www.kalipedia.com/geografia-general/tema/tierra-negra-egipcios-nilo.html?x1=20080518klpcnaecl_1.Kes
El desert és un sistema de defensa natural, perquè és molt difícil travessar-lo si no es coneix molt bé.
http://drinking-water.org/html/es/ImageView/00000339.html
El Nil té un règim de crescudes que fertilitza les terres i les fa òptimes per a l'agricultura.
Això va afavorir que els habitants d'Egipte es reunissin entorn del riu i que, a poc a poc, anessin construint una gran civilització.

b.- Aprofitament de les aigües.

Les crescudes del Nil van permetre la irrigació i la fertilització dels conreus i el desenvolupament d'una poderosa civilització agrària.

c.- Els avenços tècnics.

Els egipcis van desenvolupar el càlcul i la geometria, i establiren un calendari per preveure les crescudes del Nil. L'any va ser dividit en 365 dies i el dia, en 24 períodes.

4.- L'Egipte dels faraons.

a.- El poder del faraó.

El faraó d'Egipte tenia un poder absolut i era considerat com un déu. Per governar es feia ajudar per funcionaris, per sacerdots i per l'exèrcit.
http://www.laguia2000.com/edad-antigua/egipto/los-faraones
b.-El privilegiat.

Els alts funcionaris, els sacerdots i els escribes eren els grups socials privilegiats que tenien la majoria de les terres conreables.
Els nobles eren propietaris de molts territoris i riqueses.
Els sacerdots dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència i sabien escriure.
Els escribes també coneixien l'escriptura. Calculaven els impostos, etc.
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd98/HisArtLit/01/artecf.htm
c.- El poble.

Pagesos, artesans i petits comerciants constituïen el poble d'Egipte. Tot i que en nombre reduït, també hi havia esclaus.
Els pagesos eren lliures, però estaven lligats a la terra. Havien de lliurar una part de la collita als funcionaris del faraó o del temple.

d.- La vida quotidiana a l'antic Egipte.

La majoria de la població egípcia era camperola i vivia en poblets petits a prop de les vores del riu Nil.
Els pagesos vivien en habitatges senzills de canyes i fang o de tova. Tenien un pis i el sostre pla, que es feia servir com a terrassa per treballar o assecar aliments.
http://www.dipity.com/timeline/Egipto-Bertendona/
Els més rics tenien residències de pedra i maons, envoltades per un mur alt.
Tenien sales per als visitants, habitacions per a la família i per al servei, cuines, cellers, graners i un jardí esplèndid.
Les ciutats eren escasses; eren el lloc de residència del faraó i dels grans nobles. S'hi aplegaven comercians d'arreu d'Egipe i s'hi trobaven artesans dels oficis més variats.
Els aliments bàsics, el pa i la cervesa, s'elaboraven amb els cereals que ells mateixos conreaven. Les èpoques de fam eren habituals perquè es vivien molts períodes de guerra.

Representacion del Antiguo Egipto
http://sobreegipto.com/2010/01/21/la-alimentacion-en-el-antiguo-egipto/
Els vestits eren fabricats amb teles de fibres naturals extretes de plantes que els pagesos mateixos conreaven, com el lli.

5.- La religió egípcia.

a.- Els déus d'Egipte.

La religió egípcia era politeista, és a dir, adorava molts déus. El més popular era Ra, déu del Sol. Osiris era el déu dels morts, que havia ressuscitat despés d'haver estat assassinat pel seu germà Seth, déu de les tenebres.
Del matrimoni entre Osiris i la seva germana Isis (deessa de la fertilitat) havia nascut Horus, déu de la guerra. Altres divinitats eren Anubis, déu de l'infern, i Toth, inventor de l'escriptura i déu de la saviesa.

b.- La vida d'ultratomba.

La religió egípcia va ser la primera que prometia una vida despés de la mort. Creien que, en morir, el Ka (ànima), passava a la vida d'ultratomba, sempre que el cos restés incorrupte. Per aconseguir-ho, es momificava el cadàver.
http://ihistory101.net/espanol/images/egyptian-mummy.jpg
6.- El temple, residència dels déus.

a.- Arquitectura egípcia: els temples.

Els egipcis construïen grans temples per als seus déus, amb patis i un santuari per a l'estàtua del déu. Els sacerdots tenien cura dels temples i només el faraó i les persones del seu entorn hi tenien accés. El poble només podia entrar al pati del temple durant les festes i les processons.
http://www.ojodigital.com/foro/urbanas-arquitectura-interiores-y-escultura/214731-templo-egipcio.html
7.- Les tombes egípcies.

a.- Com eren les tombes egípcies.

Enterrar els difunts era un dels esdeveniments més importants per als egipcis.
Només els faraons o els més rics (nobles, sacerdots) tenien grans tombes. Els més pobres eren enterrats en fosses grans o sepultats sota la sorra del desert.
A les tombes s'hi col·locava tota mena d'objectes. Els egipcis pensaven que les pintures i les estàtues de les tombes prenien vida al més enllà i acompayaven el difunt en la seva nova vida.
Les primeres tombes van ser les mastabes, unes senzilles construccions rectangulars de poca altura.
http://aprendersociales.blogspot.com/2010/07/mastaba.html
De la superposició de mastabes en van néixer les piràmides.
http://es.wikipedia.org/wiki/Pirámides_de_Egipto
Per protegir el repòs dels faraons i impedir els robatoris, les entrades de les piràmides eren amagades i es construïen veritables laberints de galeries falses.
http://raulrv.blogspot.com/2011/07/las-piramides-de-egipto.html
La por als saqueigs va portar a la construcció d'hipogeus, grans cambres funeràries excavades sota terra i decorades luxosament.
La cambra funerària de les piràmides, normalment oculta solia estar precedida per falsos corredors per evitar les profanacions.
A les tombes es dipositaven aixovars que havien de cobrir les necessitats del mort en el més enllà.
Les parets de les tombes eren decorades amb pintures i relleus que narraven escenes de la vida del difunt o li mostraven com dur a terme el trànsit cap al més enllà.

3 comentarios:

  1. Hola Jorge espero que ens expliquis mes històries de l'antic Egipte va ser divertit Júlia Calderó 1rC

    ResponderEliminar
  2. Jorge! Aquí tens informació sobre com va sorgir la religio a Egipte:

    Els faraons de les primeres dinasties van ser considerats immortals, i eren els únics éssers que podrien seguir vivint en el més enllà. Posteriorment els nobles i alts jerarques es van considerar mereixedors de gaudir de vida eterna, adoptant també rituals similars de momificació i enterrament, estenent-se aquesta facultat a la majoria de la població amb el pas dels segles, en evolucionar els sistemes de creences religioses. A la Bíblia s'esmenta que tant el patriarca Jacob com el seu fill el visir José van ser embalsamats després de les seves respectives morts (Genesis 50:2,3,26) encara que els hebreus no duien a terme aquesta pràctica funerària.

    Per cert, ja he trobat els resums del tema que em faltava.
    Fins dilluns!

    ResponderEliminar
  3. muy bueno hay mucha información valiosa :3

    ResponderEliminar