Roma
va ser durant molt de temps una petita ciutat de la Península Itàlica.
Per mitjà de nombroses guerres va aconseguir apoderar-se de les terres que
s’estenien des de la
Península Ibèrica fins a Orient, a banda i banda del
Mediterrani.
Els romans
van construir, durant l’Imperi, ciutats, ponts, carreteres, etc., i van
expandir la seva llengua (llatí) i la seva cultura.
1.- Els orígens de
Roma.
1.1.- L’origen històric.
Al I
mil·leni a.C., la Península
Itàlica era habitada per llatins, etrusc i grecs.
http://profebenjahistoria.bligoo.cl/civilizacion-romana-periodo-monarquia |
Els romans vivien de l’agricultura i la
ramaderia, però ben aviat la ciutat es va convertir en un gran enclau
comercial.
1.2.- L’època de la monarquia.
En aquests primers temps Roma era una monarquia i el rei tenia tots els poders.
1.2.- L’època de la monarquia.
En aquests primers temps Roma era una monarquia i el rei tenia tots els poders.
Roma
va tenir set reis.
http://www.historialuniversal.com/2009/12/monarquia-roma-rey-palatino-tiber.html |
2. La Roma republicana.
L'any 509, Roma es va convertir en una república, governada per patricis, membres de les famílies aristocràtiques, amb terres i poder.
La resta de la població, els plebeus, lluitaren per tenir drets i van aconseguir un representant que defensava els seus interessos, el tribú de la plebs.
El govern de la República era format per tres institucions:
- Els COMICIS.
- Els MAGISTRATS.
- El SENAT
2.1.- Patricis i plebeus. La lluita per la
igualtat.
El
govern de la República
era format per tres institucions: els comicis, els magistrats i el Senat.
http://bellaitalia11.blogspot.com.es/2010_11_01_archive.html |
3.- Roma a la conquesta del Mediterrani.
Roma, gràcies a l'augment de la riquesa i a la creació d'un exèrcit poderós, va conquerir una gran quantitat de territoris:
- Entre el 500 a.C. i el 250 a.C., la ciutat de Roma es va apoderar de la península itàlica.
- Entre el 250 a.C. i el 140 a.C., va vèncer Cartago, potència marítima al Mediterrani. Els romans van imposar el seu domini sobre tot el Mediterrani occidental.
- Entre el 146 a.C. i el 14 d.C., van conquerir Grècia, el Mediterrani oriental i el nord d'Àfrica i van completar l'ocupació d'Hispània i de la Gàl·lia a Occident.
http://historia-cbt.blogspot.es/ |
http://minervaforat.blogspot.com.es/2011/04/exercitus-romanus-v.html |
3.1.-
La crisi del segle I a.C.
L'expansió territorial va fer entrar en crisi la República. Al segle I a.C. hi va haver conflictes socials i guerres civils.
Els conflictes socials van sorgir per les desigualtats socials, perquè molts pagesos s'arruïnaren.
L'any 48 a.C., un gran general Juli Cèsar, va ser proclamat dictador perpetu i va assumir els poders màxims.
Els
partidaris de la República
i els patricis, que veien com perillava el seu poder, van assassinar Cèsar a
les portes del Senat.
L'expansió territorial va fer entrar en crisi la República. Al segle I a.C. hi va haver conflictes socials i guerres civils.
Els conflictes socials van sorgir per les desigualtats socials, perquè molts pagesos s'arruïnaren.
L'any 48 a.C., un gran general Juli Cèsar, va ser proclamat dictador perpetu i va assumir els poders màxims.
http://www.culturaclasica.com/?q=node/2445 |
4. L'Imperi romà.
Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu, Octavi, va vèncer els seus rivals. L'any 27 a.C., el Senat li va concedir el títol d'August, que significa elegit pels déus, i va ser nomenat emperador de Roma.
Va començar una nova forma de govern: l’Imperi. L’emperador concentrava tots els poders civils i militars en la seva persona.
4.1.-
L’organització de l’Imperi.
El títol d'emperador implicava concentrar tot el poder en la seva figura. El Senat, els magistrats i els comicis tenien un poder simbòlic. Els territoris de l’Imperi s’organitzaven en províncies.
Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu, Octavi, va vèncer els seus rivals. L'any 27 a.C., el Senat li va concedir el títol d'August, que significa elegit pels déus, i va ser nomenat emperador de Roma.
Va començar una nova forma de govern: l’Imperi. L’emperador concentrava tots els poders civils i militars en la seva persona.
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/augusto.htm |
El títol d'emperador implicava concentrar tot el poder en la seva figura. El Senat, els magistrats i els comicis tenien un poder simbòlic. Els territoris de l’Imperi s’organitzaven en províncies.
4.2.-
Dos segles de pax romana.
L'any 212 es va concedir la ciutadania romana (drets) a tots els habitants de l'Imperi.
Durant els segles I i II l’Imperi va assolir la màxima prosperitat: és l’època coneguda com la pax romana, per l’absència de guerres i problemes.
L'any 212 es va concedir la ciutadania romana (drets) a tots els habitants de l'Imperi.
Durant els segles I i II l’Imperi va assolir la màxima prosperitat: és l’època coneguda com la pax romana, per l’absència de guerres i problemes.
5.- Una societat urbana. Les ciutats, centre de l’Imperi.
Els romans fundaren moltes ciutats d'estructura semblant: es protegien amb muralles i tenien una gran plaça (fòrum) i nombrosos edificis públics.
Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració i s’hi desenvolupaven moltes activitats artesanals i comercials.
5.1.-
Els grups socials.
Els romans estaven dividits en diversos grups socials amb drets diferentes. Hi havia homes lliures i esclaus. Els homes lliures es diferenciaven entre ells per la riquesa i la posició social; hi havia els lliberts (antics esclaus alliberats), la plebs (poble pla), la nobilitas (patricis o plebeus enriquits) i els senadors.
Els romans fundaren moltes ciutats d'estructura semblant: es protegien amb muralles i tenien una gran plaça (fòrum) i nombrosos edificis públics.
Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració i s’hi desenvolupaven moltes activitats artesanals i comercials.
http://artehistoriaestudios.blogspot.com.es/2011/06/arqueologia-roma-prov-tarragonese.html |
http://apuntes.quijost.com/telocuento_old/web/roma/ciudad_romanos.htm |
Els romans estaven dividits en diversos grups socials amb drets diferentes. Hi havia homes lliures i esclaus. Els homes lliures es diferenciaven entre ells per la riquesa i la posició social; hi havia els lliberts (antics esclaus alliberats), la plebs (poble pla), la nobilitas (patricis o plebeus enriquits) i els senadors.
http://historiasegundoeso.wordpress.com/2010/09/17/la-sociedd-durante-el-imperio-romano-ed-vicens-vives/ |
6.- La prosperitat
agrícola i comercial.
6.1. Les explotacions agrícoles.
Els romans van desenvolupar una agricultura
pròspera i van introduir:
- L'arada romana.
- Molins de gra
http://www.terra.es/personal3/saltyanto/Aperos/arado.htm |
http://www.lasalle.es/santanderapuntes/arte/roma/arquitectura/pompeya_dibujos.htm |
- Premses d'oli i vi
http://heliopolisblog.wordpress.com/tag/hiladores/ |
- Sistemes de regadiu.
http://www.culturaclasica.com/?q=node/2915 |
http://www.imperioromano.com/blog/?p=109 |
6.2.-
Les relacions comercials.
Les relacions comercials entre tots els llocs de
l’Imperi eren molt fluides i es feien essencialment per mar. També es van
construir extenses calçades que
unien Roma amb les províncies. L’ús de la moneda única va facilitar els
intercanvis.
http://majocobe.blogspot.com.es/2009/04/calzada-romana.html |
Molt ben explicat i bones fotografies. Moltes gràcies pels apunts/resums
ResponderEliminar