EL MÓN GREC.

Introducció.

La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre per una bona part del litoral mediterrani.

Els grecs s’organitzaven en petites ciutats independents: les polis.

Tot i que eren autònomes, totes les polis gregues estaven unides per llaços culturals: una mateixa llengua i una mateixa religió.

http://contenidos.educarex.es/mci/2003/47/html/tema7.htm

1.- El naixement del món grec.

1.1.- Espai físic.

La civilització grega es va originar a la Península Balcànica i a les costes i les illes del mar Egeu.

El clima era càlid i sec.

Es dedicaven principalment a l’agricultura de l’olivera, la vinya i el blat, a la ramaderia i la pesca. Comerciaven al llarg de tot el Mediterrani.

http://desarrollodelarte.blogspot.com/2010/07/la-cultura-griega.html

1.2.- Una mateixa civilització.

Tot i que vivien en ciutats independents (polis), tenien lligams en comú (llengua, religió...) i se sentien membres d’una mateixa cultura: l’Hèl·lade.

http://otraclasedehistoria.blogspot.com/2010/09/la-polis.html

Eren politeistes, és a dir, hi havia molts déus.

Creien que Zeus era el pare de tots els déus. Creien que els déus habitaven al cim del mont Olimp.

http://jariverareyes.blogspot.com/2011/05/los-dioses-griegos.html

1.3.- Els primers grecs.

Els grecs són el resultat d’una barreja de pobles que es van instal·lar a Grècia, per exemple, als aqueus, el poble micènic, els doris...

2.- Les polis gregues.

Les polis gregues eren formades per una ciutat principal i els pobles i camps del voltant. Totes tenien govern, lleis, moneda i exèrcit propis.

http://www.escuelapedia.com/polis-griega/

Les ciutats tenien una part alta (acròpolis) i una de baixa on se situaven els habitatges i la gran plaça (àgora).

http://historia1-42.blogspot.com/2011/09/las-polis-griegas.html

Les primeres polis tenien un govern oligàrquic, compost per un grup reduït d’aristòcrates (propietaris de terres rics).

El desenvolupament de l’agricultura, el comerç i l’artesania va permetre a molts ciutadans poder comprar un equipament militar i participar en la defensa de la ciutat (HOPLITES)

http://alianzabst.blogspot.com/

Durant el segle VI a.C. reformadors com Soló i Clístenes van anular l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i a tenir la protecció de la llei (democràcia).

3.- Les colonitzacions gregues.

3.1.- Causes de les colonitzacions.

Entre els segles VIII i VI a.C. molts habitants de Grècia emigraren cap a les costes mediterrànies i el mar Negre.

http://apuntes.quijost.com/telocuento_old/web/grecia/colonias.htm

Les causes d’aquestes migracions van ser l’escassetat de terres, la misèria de molts pagesos i la possibilitat de ser esclavitzats pels deutes.

http://bo.kalipedia.com/historia-universal/tema/edad-antigua/graficos-barco-saliendo-puerto.html?x1=20070717klphisuni_24.Ges&x=20070717klphisuni_52.Kes

3.2.- L'expansió grega.

Les noves ciutats o polis que es van fundar eren colònies de la ciutat d’origen (metròpolis). Eren independents però tenien forts lligams comercials i culturals amb la metròpolis.

http://apuntes.quijost.com/edad-antigua/

3.3.- Els grecs de la península Ibèrica.

A la Península Ibèrica els grecs fundaren algunes colònies a la costa: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion i Mainake.

El contacte amb els grecs va representar grans avenços per als indígenes: difusió de la vinya i de l’olivera, introducció de la moneda i de l’escriptura, etc.

http://62.15.133.114/mateua/index.php/entorno.html

4.- La democràcia a Atenes.

4.1.- Les institucions democràtiques.

Al segle V a.C. Atenes es va convertir en una democràcia. És a dir, tots els ciutadans participen en la política i estaven protegits per la llei; a canvi, pagaven impostos i defensaven la ciutat.

http://kmila0077myblog.wordpress.com/2010/05/05/democracia-ateniense/

Les institucions principals de la democràcia atenesa eren:

            a.- L’assemblea de ciutadans: votava les lleis i la guerra.

            b.- Els magistrats: dirigien l'exèrcit, aplicaven les lleis i presidien tribunals i actes    religiosos.

            c.- Els tribunals de justícia: jutjaven delictes comuns i de sang.

http://aljarafeblogdeclasicas.wordpress.com/2010/11/08/705/

4.2.- Una democràcia limitada.

Només eren ciutadans els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i mare atenesa. Eren els únics que podien participar en la política.

Les dones i els estrangers (metecs) no tenien drets; tampoc no en tenien els esclaus.

http://invitacionalahistoria.blogspot.com/2008/10/las-polis-griegas-y-el-camino-hacia-la.html

5.- L'esplendor d'Atenes.

5.1.- La victòria sobre els perses.

Al segle V a.C., Atenes va vèncer els perses en les guerres mèdiques. Aquesta victòria li va donar el domini sobre la resta de les polis gregues, de les quals recaptava els impostos.

http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/memnon/Memnon.htm

5.2.- Atenes domina Grècia.

Amb la riquesa acumulada, Atenes es va convertir en una gran ciutat, amb una important activitat cultural, científica i artística.

El dirigent més famós va ser Pèricles.

http://historiamundo.com/?p=2243

5.3.- L'Acròpolis d'Atenes.

L’Acròpolis era un turó on es va construir la primitiva ciutat d’Atenes. Després de les guerres mèdiques, aquest espai es va convertir en un centre religiós.

http://www.guiadegrecia.com/atenas/acropolis.html

http://www.bfotos.com/viajes/acropolis-atenas-imagen.jpg.php

La vida quotidiana a Atenes.

Atenes, com moltes ciutats gregues, estava emmurallada. Els carrers eren estrets i pudents; no hi havia clavegueres ni sistema de recollida d’escombraries, i l’aigua era escassa.

http://lisiasyeufileto.blogspot.com/2011/06/vida-diaria-en-atenas-la-casa-griega.html

La vida al carrer era molt activa. Els atenesos feien les compres, es trobaven amb els amics o parlaven de política als carrers de la ciutat.

http://perso.wanadoo.es/arielmercader/esparta_y_atenas.htm

Els habitatges podien tenir una o dues plantes. Es construïen amb materials lleugers, com el maó o la tova, reforçats amb bigues de fusta.

http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm

La casa atenesa s’organitzava al voltant d’un pati central al qual donaven les diverses habitacions.

http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm

A les cases hi havia una zona reservada a les dones (gineceu) i una altra als homes (andrón).

http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm

http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm

La família.

Els homes eren ciutadans, acudien a l’escola, a l’Àgora i feien, per tant, una vida pública.

Les dones no eren ciutadanes, es quedaven a casa realitzant les tasques domèstiques.

http://www.guiadegrecia.com/atenas/agora.html

L'alimentació i el vestit.

La majoria de la població s’alimentava de cereals i pa, i també de formatge, verdures, ous, olives, figues i fruita. Els rics també menjaven carn i peix.

http://www.sofiaoriginals.com/jul617sociedadgriegay7.htm

6.- La Grècia hel·lenística.

6.1.- El regne de Macedònia.

Filip II, rei de Macedònia, dominà al segle V a.C. totes les ciutats gregues, gràcies, entre altres coses, a l’organització del seu exèrcit en falanges, una formació militar de diverses files de soldats a peu amb llances llargues i escuts.

http://www.32rumbos.com/alejandro/ejercito.htm

El seu fill, Alexandre el Gran, el va succeir el 336 a.C. amb tan sols 20 anys, i aconseguí unificar totes les polis per conquerir l’Imperi persa, el gran enemic de Grècia.

http://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Magno

6.2.- L'Imperi d'Alexandre.

Entre els anys 334 i 323 a.C., Alexandre va vèncer els perses i va crear un gran Imperi que s’estenia fins a l’Índia.

http://eltamiz.com/elcedazo/2010/09/17/las-conquistas-de-alejandro-magno-ii/

6.3.- Els regnes hel·lenístics: Alexandria.

Quan va morir Alexandre el Gran, als 33 anys, l’Imperi es va dividir en els anomenats regnes hel·lenístics.

La ciutat d’Alexandria, fundada al delta del Nil l’any 331 a.C., es va convertir en el símbol de la civilització hel·lenística. Tingué una gran biblioteca i un far considerat com una de les meravelles de l’antiguitat.