• Roma

    Amfiteatre romà

  • Prehistòria

    Altamira

  • Egipte

    Piràmides

29 ene. 2020



EL SOPAR D'EMAÚS
(Caravaggio)


1602-3 Caravaggio,Supper at Emmaus National Gallery, London.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/Los_disc%C3%ADpulos_de_Ema%C3%BAs_(Caravaggio,_Londres)





PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ
(Gian Lorenzo Bernini)

Resultado de imagen de plaza san pedro vaticano"
https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_San_Pe




















Johannes Vermeer


Johannes Vermeer - Het melkmeisje - Google Art Project.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/La_lechera

26 ene. 2020



BACO ENFERMO
(Caravaggio)


Sick young Bacchus by Caravaggio.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/Baco_enfermo



DAVID
(Gian Lorenzo Bernini)



https://es.wikipedia.org/wiki/David_(Bernini)


EL ARTE DE LA PINTURA
(Johannes Vermeer)



Jan Vermeer - The Art of Painting - Google Art Project.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/El_arte_de_la_pintura



SANT IVO ALLA SAPIENZA
(Francesco Borromini)


Église Sant'Ivo alla Sapienza.JPG
https://es.wikipedia.org/wiki/Sant%27Ivo_alla_Sapienza

NARCÍS
(Caravaggio)


https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/75/Narcissus-Caravaggio_%281594-96%29.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/Narciso_(Caravaggio)



LA MUERTE DE LA VIRGEN
(Caravaggio)

Michelangelo Caravaggio 069.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/Muerte_de_la_Virgen_(Caravaggio)


PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ
(Gian Lorenzo Bernini)


https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_San_Pedro



LES TRES GRÀCIES
(Rubens)

The Three Graces, by Peter Paul Rubens, from Prado in Google Earth.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/Las_tres_Gracias_(Rubens)



LA RONDA DE NIT
(Rembrandt)




La ronda de noche, por Rembrandt van Rijn.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/La_ronda_de_noche




ÈXTASI DE SANTA TERESA
(Gian Lorenzo Bernini)

Ecstasy St Theresa SM della Vittoria.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89xtasis_de_Santa_Teresa

14 mar. 2018


ELS ÀUSTRIES ESPANYOLS

Resultado de imagen de AUSTRIAS ESPAÑOLES 

FELIP II (1556-1598)

.- Felip II és fill de Carles I i d'Isabel de Portugal.
.- Va establir la seva capital a Madrid l'any 1561.
.- Durant el seu regnat va crear l'Imperi més gran de l'època. Aquest imperi comprenia moltes terres d'Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia i illes del Pacífic.
.- Va ser un desfensor del catolicisme. Va imposar en tots els seus territoris l'esperit de la Contrareforma (prohibició d'importar llibres i anar a estudiar a l'estranger; la Inquisició persegueix als jueus i moriscos, etc.). Va imposar el concepte de "neteja de sang", pel qual impedia exercir càrrecs públics a tots aquells que tenien avantpassats jueus o musulmans.
.- Felip II va continuar amb la política del seu pare Carles I, i va intentar mantenir l'Imperi i defensar el catolicisme amb un seguit de guerres: contra França, els turcs, Anglaterra, etc.

FELIP III (1598-1621)

.- Felip III és fill de Felip II. Va deixar el govern en mans de ministres molt poderosos (validos o privats), com per exemple, el Duc de Lerma.
.- Va tinre un regnat breu i pacífic. Un fet important d'aquest període va ser l'expulsió dels moriscos d'Espanya, l'any 1609. Aquesta expulsió va ser molt perjudicial per al regne de València, que va predre quasi la tercera part de la seva població.

FELIP IV (1621-1665)

.- El període de regnat de Felip IV és el de la fi d'Espanya com a primera potència europea. A nivell exterior Espanya es va enfrontar a dues guerres:

a.- La guerra dels trenta anya (1618-1648), en la que es van enfrontar un gran nombre de països europeus i que acabà amb la pau de Westfàlia, per la qual es reconeixia la independència dels Països Baixos.

b.- La guerra contra França, que acabà amb la derrota espanyola i la signatura del Tractat dels Pirineus, pel qual Espanya cedia a França la comarca catalana del Rosselló i una part de la Cerdanya.

.- El privat o favorit de Felip IV va ser el comte-duc d'Olivares.




Resultado de imagen de conde duque olivares


CARLES II (1665-1700)

.- Carles II va ser un rei feble que va morir sense descendència. Durant el seu regnat es van agreujar els problemes d'Espanya: crisi econòmica i pèrdua de poder a Europa.

.- A la seva mort es va produir una guerra de successió entre l'arxiduc Carles d'Àustria i Felip de Borbó, que acabà amb la victòria borbònica.






SIGLO XVII. CRISIS DEMOGRÁFICA

.- Más que un retroceso general de la población, lo que se produjo en el siglo XVII en Europa fue la finalización de una etapa de crecimiento demográfico que se había iniciado un siglo antes.

.- Este estancamiento demográfico fue debido a las siguientes causas:

a.- El estancamiento que se experimenta en la producción agrícola debido principalmente a duras condiciones climáticas.

b.- Las malas cosechas, consecuencia de dicho cambio climático.

c.- La incapacidad del sector agrícola para aumentar su producción al mismo ritmo de crecimiento que la población. La agricultura de estos siglos se caracterizará por su baja productividad y la escasez de excedentes. Ante períodos prolongados de malas cosechas, aparecía la carestía, la extensión de epidemias y el fantasma del hambre. Como consecuencia directa de ello, un aumento de la mortalidad.

d.- La difusión de epidemias. El resurgimiento de la peste bubónica.

e.- Los movimientos migratorios hacia América.

f.- La guerra (Guerra de los Treinta Años). Los conflictos generalizados en Europa provocarán una reducción de las importaciones.
Resultado de imagen de peste bubonica

19 feb. 2014

L'ISLAM I AL-ANDALUS

Introducció
Una nova civilització, l'islam, completament diferent, es va estendre per gran part del Mediterrani.
Cristians i musulmans van compartir l'espai que abans ocupava l'imperi romà.

1.- Mahoma difon una nova religió.

1.1.- Mahoma, profeta de l'islam.

L'islam sorgeis a Aràbia, concretament a la Meca. Mahoma, el seu fundador, va néixer l'any 570. Segons la tradició, l'arcàngen Gabriel li va anunciar que ell era el profeta elegit per Al·là per predicar aquesta nova religió.
El llibre sagrat dels musulmans és l'Alcorà i el primer fonament d'aquesta nova religió és el monoteisme: els musulmans creuen en un únic Déu, Al·là.
http://jjuanmar.blogspot.com.es/2012/02/de-mahoma-este-aviso-toma.html
1.2.- L'islam, un codi de conducta.

Els principals pilars de l'islam són:

a.- Professió de fe en Al·là com a únic Déu.
b.- Pregar cinc vegades al dia.
c.- Fer almoina.
d.- Dejunar durant el mes de ramadà.
e.- Pelegrinatge a la Meca.

Entre les prohibicions, podem esmentar:

a.- Consum de begudes alcohòliques.
b.- Menjar carn de porc.
http://thegospelcoalition.org/blogs/tgc/2013/07/05/10-things-every-christian-should-know-about-islam/
2.- L'expansió de l'islam.

2.1.- La primera expansió.

La expansió de l'islam es produeix en diverses fases:

a.- Primer, entre l'any 632 i 661, es conquereix Egipte, Síria, Iraq i Iran.
b.- Després, s'ocupa el nord d'Àfrica i la península Ibèrica.
c.- Es conquereix l'imperi Bizantí.
d.- Es conquereix part de l'Àsia central, fins al riu Indus (a Pakistan)
La Expansión del Islam 632-750
http://www.zonu.com/fullsize/2010-01-01-11552/La-Expansion-del-Islam-632-750.html
2.2.- Califat de Damasc/Califat de Bagdad.

Entre l'any 661 i 750, els territoris conquerits van restar sota l'autoritat dels califes de la família Omeia, establerts a Damasc (Síria). Però a partir de l'any 750, la família dels abbàssides de Bagdad va derrotar els omeies i va fundar una nova dinastia califal.
A partir del segle IX, la propagació de l'islam es va produir mitjançant la influència de navegants i caravaners.
Davant la pèrdua gradual del control dels Abbàssides sobre els immensos territoris, algunes províncies es van independitzar religiosament i en altres llocs els emirs o governadors van exercir el seu poder sense obeir Bagdad.
Al segle XII els mongols i, al segle XIV els turcs, van imposar la seva autoritat a bona part de les terres musulmanes.

3.- L'islam a la península Ibèrica.
http://www.juanjoromero.es/blog/wp-content/uploads/Etapas-de-Al_andalus.png
http://www.juanjoromero.es/blog/2009/01/u6-al-andalus/
3.1.- La conquesta (711-718).

Després de dominar el nord d'Àfrica, els exèrcits musulmans van iniciar a principis del segle VIII la conquesta de la península Ibèrica.
En aquesta llarga etapa, la presència musulmana va marcar la cultura i la vida de les societats hispàniques. 
http://www.batallasdeguerra.com/2012/10/la-batalla-de-guadalete.html
http://www.juanjoromero.es/blog/wp-content/uploads/Causas-de-la-rapida-conquista.png
http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/media/alandalus_01_02.html

 3.2.- L'emirat dependent (718-756).

La capital de l'emirat dependent es va establir a la ciutat de Còrdova.
Es va nomenar un valí, un governador, que exercia el poder sobre tot el territori.

3.3.- L'emirat independent (756-929).

Quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, Abderraman (últim membre de la família Omeia) va fugir i es va establir a Al-Andalus, on va fundar l'emirat independent. Va trencar els seus vincles polítics amb el califat de Bagdad, malgrat que va continuar sotmés a l'autoritat religiosa del califa.

4.- Del califat de Còrdova als regnes de taifes.

4.1.- El califat de Còrdova (929-1031).

Després d'accedir Abderraman III al poder, no es van aconseguir eliminar els problemes a Al-Andalus, que anaven en augment per:

a.- Les continues disputes internes.
b.- Els atacs dels regnes cristians del nord.
c.- Les amenaces al comerç marítim per part dels musulmans del nord d'Àfrica.


 4.2.- Els regnes de taifes (1031-1248).

A partir de 1008, el califat es va començar a dividir en petits regnes anomenats taifes. Aristòcratis, alts funcionaris i part de l'exèrcit lluitava per escapar-se del controls dels califes.
La fragmentació del territori en taifes va afeblir militarment Al-Andalus i aquests petits regnes van ser incapaços de frenar l'avanç dels regnes cristians del nord.

http://cliowiki.wikispaces.com/2ESOT3evoluciopolitica

4.3.- El regne nassarita de Granada (1238-1492).

La taifa de Granada va ser l'única que va sobreviure a l'avanç dels regnes cristians al segle XIII.
Estava governada per sultans o reis de la dinastia nassarita, relacionats amb els califes nord-africans.
La taifa abastava el territori de les actuals Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis.
La seva riquesa i activitat econòmica li van permetre pagar els enormes impostos en or als reis castellans, així com la seva pervivència en el temps.

5.- Economia i societat andalusines.


5.1.- Les activitats econòmiques.

Els musulmans van introduir tècniques agrícoles noves com el regadiu, mitjançant l'excavació de pous i la construcció de sínies i sèquies, i van posar en pràctica nous cultius.
Al-Andalus comerciava amb la resta dels territoris europeus i els de l'Àfrica i Orient.
http://www.juanjoromero.es/blog/2009/01/u6-al-andalus/
http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA39%20Jun.06/CulturaAgua.html

5.2.- L'organització social.

A la societat andalusí hi havia una gran diversitat de cultures, religions i categories socials.
Es distingeixen, d'una banda, la població de religió musulmana (àrabs, berbers i muladites) i, per una altra, les minories no musulmanes (mossàrabs i jueus).
http://www.juanjoromero.es/blog/2009/01/u6-al-andalus/

http://carmenpagan.wordpress.com/category/historia-de-espana/ha-edad-media/

6.- Cultura i art islàmics.

6.1.- L'esplendor de la cultura islàmica.

http://www.juanjoromero.es/blog/2009/01/u6-al-andalus/
6.2.- Un art homogeni, però divers.

La prohibició alcorànica de representar imatges va originar en l'art islàmic una especial dedicació a l'arquitectura i les arts decoratives.
La influència oriental en l'arquitectura s'evidencia en la utilització d'arcs i cúpules.
La pobresa de materials contrasta amb la profusa decoració d'influència oriental amb marbres, mosaics i pintures, i temes epigràfics, geomètrics o vegetals.
L'edifici més representatiu és la mesquita, però també destaquen edificis com palaus, albergs, mercats, banys públics, etc.
La miniatura s'emprava per decorar els llibres, amb la representació d'escenes de la vida quotidiana del Profeta, sempre amb la cara velada.
http://ccss2eso.blogspot.com.es/p/esquemas.html


28 dic. 2013

LA CIUTAT MEDIEVAL

Introducció

Entre els segles XII i XIV les millores agrícoles i demogràfiques van permetre un desenvolupament econòmic a Europa.
Aquest desenvolupament econòmic va suposar el renaixement de les ciutats i de la vida urbana. De fet, les ciutats es van convertir en un centre de producció artesanal i d'intercanvi de productes. Es va desenvolupar la burgesia, grup que va arribar a governar les ciutats. Els monarques, per la seva part, van consolidar el seu poder gràcies a aquesta nova classe social. Les ciutats, moltes d'elles emmurallades, es van omplir de palaus, catedrals, etc. Va ser el moment del sorgiment d'un nou estil artístic, el gòtic.  
1.- La recuperació de la vida urbana.
   
1.1.- L'expansió agrària i l'augment de població.
 
A partir del segle XI es van introduir una sèrie d'innovacions tècniques en l'agricultura europea. Es van produir innovacions tècniques de cultiu, com la rotació triennal o l'ús de fems com a adobs. També van aparèixer nous intruments agrícoles com l'arada romana o l'ús de molins. L'aplicació d'aquestes innovacions va suposar un augment de la productivitat entre els segles XII i XIV.

http://www.lasalle.es/santanderapuntes/historia_1/antiguo_regimen_agricultura/antiguo_regimen_agricultura.htm
http://aprendemosgeografiaehistoria.blogspot.com.es/2010/10/innovaciones-tecnicas-en-la-agricultura.html
http://www.iesfranciscoasorey.com/inventos/enlaces/molino%20de%20agua.html
 1.2.- El creixement de les ciutats.
http://www.ediciona.com/ciudad_medieval-dirpi-20527.htm
L'augment agrícola va estimular la revitalització de moltes ciutats. Els mercats, on es venien els excedents agrícoles i els productes artesans, es van establir en aquests nuclis urbans. A més, l'augment de la població rural va fomentar l'emigració d'una part d'aquesta població a la ciutat.

2.- El desenvolupament econòmic de la ciutat.

2.1.- Artesans i gremis. 

Les ciutats es van convertir en centres de producció d’objectes manufacturats. Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven al mateix carrer.
El treball artesanal s’organitzava en petits tallers que disposaven d’eines pròpies. Els tallers, propietat dels mestres, també eren el seu habitatge.
Els artesans de cada ciutat s’agrupaven en gremis per protegir-se de la competència i garantir el seu bon funcionament. Els gremis presentaven les seves normes i controlaven la qualitat i el preu dels seus articles.

http://historiaeuropa.wordpress.com/2011/12/27/tema-4-la-baja-edad-media/

 2.2.- L'expansió del comerç.


El comerç marítim va adquirir gran importància a causa de la seva capacitat més gran i de la velocitat dels vaixells.
Les dues grans rutes marítimes durant l’Edat Mitjana eren la mediterrània i la de l’Atlàntic i el Bàltic.

3.- La societat urbana.

En aquests moments apareix un nou grup social, la burgesia. La base de la seva riquesa són els diners que cobraven per la seva feina (venda de productes, beneficis que generaven el seus negocis, etc.).
Aquesta burgesia es dividia en dos grups, segons la riquesa: alta burgesia (comerciants, banquers,etc.) i, petita burgesia (mestres artesans, petits comerciants, etc.).
Altres grups socials són els nobles i eclesiàstics, que hi van construir palaus, convents i esglésies. També hi vivien a les ciutats altres grups socials (gent humil, oficials dels gremis, gents sense ofici, captaires, minories religioses ,etc.)

4.- La consolidació de les monarquies.

http://ccss2eso.blogspot.com.es/p/esquemas.html
 5.- La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV).


Al principi del segle XV, a Europa hi va haver una crisi agrària a causa de les males collites. A la crisi agrària se li van afegir les guerres freqüents entre els senyors feudals. El període més dur es va iniciar amb la pesta negra.

http://ccss2eso.blogspot.com.es/p/esquemas.html

La crisis rural també va afectar les ciutats. Davant d’aquesta situació de crisi, els grups més desafavorits van exigir millores econòmiques i socials.
Les revoltes es van estendre a les ciutats, però van ser durament reprimides pels nobles feudals.

http://ccss2eso.blogspot.com.es/p/esquemas.html
 6.- L'art gòtic. Arquitectura.


A partir del segle XII les noves tècniques constructives van permetre l’aparició del Gòtic. El gòtic es caracteritzava, en arquitectura, per edificis més alts i lluminosos.
El desenvolupament econòmic d’aquest moment va originar noves construccions com els ajuntaments i els palaus. Les catedrals es van convertir en el símbol del poder econòmic, el prestigi i la fe en Déu de la ciutat.


lhttp://jmnavarron.blogspot.com.es/2013/06/arte-gotico-arquitectura.html
 7.- Escultura i pintura.


L’escultura gòtica és molt realista, arribant fins i tot a convertir-se en retrats. Es va començar a dotar de moviment els personatges i presentaven volum. Les escultures formaven escenes, deixant d’estar aïllades com en el Romànic. Es comença a considerar l’autoria de les obres.

L’estructura de les esglésies gòtiques va reduir l’espai que el romànic concedia a la pintura. Les pintures habituals del gòtic són sobre fusta, en taules o retaules. En aquest moment també eren habituals les miniatures.

http://ccss2eso.blogspot.com.es/p/esquemas.html