• Roma

    Amfiteatre romà

  • Prehistòria

    Altamira

  • Egipte

    Piràmides

29 mar 2012

LA CATALUNYA ROMANA

By  at 2:49  ,  7 comments
Introducció.
La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys: des de finals del segle III a.C. fins a principis del segle V d.C.
http://www.vegueries.com/historia/romanosESP.asp
Durant aquest període, l’actual Catalunya fou una província més de l’Imperi i s’hi van crear noves ciutats i explotacions agrícoles importants, se’n van extreure minerals i va participar dels corrents comercials de tot l’Imperi.
1.- L'arribada dels romans.
a.- La lluita entre Roma i Cartago.
http://www.portalplanetasedna.com.ar/punicas.htm
Les guerres entre romans i cartaginesos pel domini del mar Mediterrani van originar l'arribada dels romans a Catalunya.
Els cartaginesos van conquerir el sud-est de la península Ibèrica però planejaven la conquesta de Roma. En el seu avenç per la península, van atacar la ciutat de Sagunt, aliada de Roma.
b.- El domini romà de Catalunya.
Per poder frenar el poder de Cartago, els romans, van decidir expulsar els cartaginesos de la península Ibèrica i va començar la primera fase de la conquesta.  I es que, la conquesta de la península Ibèrica (Hispània) per part dels romans va tindre quatre fases successives:
  • En una primera fase, l'exèrcit romà, comandat pels germans Escipió, van desembarcar a Empúries, l'any 218 a.C. Poc després, l'any 195 a.C., els romans ja havien conquerit el territori català i dominaven la costa mediterrània. La resistència dels pobles indígenes de les terres de l'actual Catalunya va ser desigual. Els pobles indígenes de la costa (indigets, laietans...) van ser aliats de Roma i no van oposar gaire resistència a la conquesta romana. En canvi, la majoria dels pobles de l'interior (ilergets, ausetans...) van oposar una forta resistència a aquesta conquesta.
  • En una segona fase, els romans dominen la zona oriental de la península Ibèrica.
  • Tercera fase. Després d'una forta resistència dels pobles celtes, els exèrcits romans ocupen tota la Meseta.
  • Quarta fase. Per últim, els exèrcits romans sotmeten les bel·licoses tribus càntabres i arturs i completen així la conquesta de tota la península Ibèrica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Emp%C3%BAries
2.- Hispània, una província romana.
http://www.tesorillo.com/hispania/mapas.htm
Amb l'arribada i conquesta dels exèrcits romans, va començar la romanització de la  península Ibèrica, la inclusió del territori hipànic dins de l'espai cultural romà. El territori peninsular va quedar dividit en províncies.
Des del punt de vista econòmic, la Hispània romana va experimentar canvis notables:
  • La producció agrícola va augmentar notablemente i es van introduïr noves tècniques de conreu com ara l'arada, l'ús d'adobs i el guaret.

  • L'activitat artesana, que es trobava centrada a les ciutats, també va experimentar un gran desenvolupament.
 
  • Per últim, l'explotació de les mines, gràcies a l'ús de noves tècniques d'extracció dels minerals i amb el treball dels esclaus, van incrementar notablement l'obtenció de minerals.
Per facilitar el comerç, els romans van construir una gran xarxa de calçades.
http://www.albaiges.com/ingenieros/05roma01.htm

Les calçades més importants eren la Via Augusta, que sortia d'Andalusia, passava per Empúries i arribava a Roma, i la Via Argentea que unia Mèrida amb Astorga.
http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADa_Augusta
Els productes agrícoles, artesans i miners eren distribuïts per tota la península Ibèrica i exportats a través d'aquesta xarxa de calçades i del comerç marítim.
3.- Les ciutats.
Els romans van impulsar la vida urbana a Hispània. Van potenciar el desenvolupament d'antigues ciutats i van fundar noves colònies. La ciutat més important a la Catalunya romana va ser Tarraco.
http://www.imperioromano.com/blog/?p=1906
Al camp es van generalitzar les villae, cases de pagès.
http://www.ediciona.com/villa_romana_fragm-dirpi-20567.htm

A les ciutats, les famílies acomodades vivien en cases unifamiliars anomenades domus, que s'organitzaven al voltant d'un pati central.
http://noloseytu.blogspot.com.es/2010/11/la-domus-romana.html

Els més humils, vivien en blocs de pisos de tres o quatre plantes, anomenades insulae, amb botigues a la planta baixa.
http://www.ediciona.com/insulae_romana-dirpi-20252.htm
4.- El llegat de Roma. Els monuments romans.
Els romans van ser grans constructors. A la península Ibèrica es conserven uns exemples molt notables de construccions romanes. Per exemple:
  • Aqüeductes de Segòvia, Tarragona i Mèrida.
 
  • Teatres de Mèrida i Sagunt.
 
  • Amfiteatres de Mèrida i Tarragona.
 
  • Ponts d'Alcàntara i Mèrida.
 
  • Termes de Caldes de Montbui (Barcelona)
 
  • Arcs de triomf de Berà (Tarragona) i Medinaceli (Sòria).
 
  • Temples de Vic i Mèrida.
 
  • I un llarg etcètera
http://hotelestarragona.hotel-s.es/

27 mar 2012

SABIES QUÈ?

By  at 11:29    2 comments
Ròmul i Rem. 

Abans de la fundació de Roma la ciutat més important dels llatins era Alba Longa. El seu rei, Numitor, va ser destronat pel seu germá, Amuli. Aquest, per por de que els fills de Numitor li reclamessin la corona de la ciutat va manar matar als fills barons de Numitor i a la filla d'aquest, Rea Silvia, la va fer verge vestal, amb la intenció que no tingués fills.

Però el déu Mart es va enamorar de Rea Silvia i va engendrar en ella dos bessons: Ròmul i Rem.

Quan la notícia va arribar a oides d'Amuli, va ordenar llançar al riu Tíber als germans. Però el riu els va dur als peus d'una figuera on una lloba els va alletar. Un pastor els va trobar i els va criar com si fossin els seus fills. Ja de majors, Ròmul i Rem es van assabentar del seu origen i van deposar a Amuli del tron d'Alba Longa i van reposar en ell al seu avi Numitor. Després van sortir amb més gent a fundar Roma.

Ròmul va marcar el perímetre de la nova ciutat amb una arada i quan va acabar va dir: Així mori qualsevol que travessi aquests murs. El seu germà, de broma o per enveja, va travessar els límits que acabava de marcar Ròmul i aquest, complint la seva amenaça el va matar.

http://aquiestalarosa.blogspot.com.es/2011/04/romulo-y-remo.html

D’aquesta manera es va fundar, segons la llegenda, la ciutat de Roma.

Era l'any 753 a.C.

Qui eren els romans?

By  at 11:19    No comments

http://profebenjahistoria.bligoo.cl/civilizacion-romana-periodo-monarquia




Al principi de s. VII a. C Roma era un petit llogaret situat a la regió del Laci, els habitants de la qual es deien llatins i parlaven llatí. Més al nord estaven situats els etruscs, poble d'origen desconegut però d'un alt nivell cultural. Al sud i a l'est dels llatins estaven els pobles itàlics, d'origen similar als llatins. La vall del Po estava habitat pels gals, poble de llengua cèltica. El sud de la península i l’illa de Sicília es denominava Magna Grècia, gent grega habitava aquesta zona. Finament, els cartaginesos, poble fenici, ocupaven les illes de Còrsega i Sardenya i part de Sicília: la seva capital era Cartago. 

La història de Roma es divideix en tres períodes:
  • MONARQUIA
  • REPÚBLICA
  • IMPERI
Roma, segons la llegenda va ser fundada per Ròmul el 21 d'abril del 753 a. de C. A Ròmul, el primer rei, ho van seguir sis reis més. L'últim dels reis, Tarquini el Superb va ser enderrocat per una revolta popular a causa de la violació de Lucrecia (509). La llegenda més coneguda d'aquesta època és el rapte de les sabines.

Durant la república el petit llogaret que havia estat Roma va anant conquistant territoris fins a fer-se amb tota Itàlia, primer i del Mediterrani després. Els fets més notables d'aquestes conquestes van ser les Guerres Samnites, la presa de Tàrent, les Guerres Púniques i la conquesta de les Gal·lies (César, 58). A la fi de la república Roma es va veure embolicada en una sèrie de Guerres Civils que acaben l'any 31 a.C amb la victòria de Octavi August sobre Marc Antoni i Cleopatra.

Octavi August comença l'època de l'Imperi, època en la qual Roma farà noves conquestes i governarà tot el Mediterrani i gairebé tota Europa, fins al Rin i el Danubi. La caiguda de Roma es va produir l'any 476 d.C. amb les invasions de tribus germanes.

25 mar 2012

L'IMPERI ROMÀ

By  at 3:03  ,  1 comment
Introducció
Roma va ser durant molt de temps una petita ciutat de la Península Itàlica. Per mitjà de nombroses guerres va aconseguir apoderar-se de les terres que s’estenien des de la Península Ibèrica fins a Orient, a banda i banda del Mediterrani.
Els romans van construir, durant l’Imperi, ciutats, ponts, carreteres, etc., i van expandir la seva llengua (llatí) i la seva cultura.
1.- Els orígens de Roma.

 1.1.- L’origen històric.
Al I mil·leni a.C., la Península Itàlica era habitada per llatins, etrusc i grecs.
Al segle VIII a.C., algunes tribus de llatins s’agruparen a les ribes del riu Tíber, al voltant de set turons, i hi fundaren Roma.
http://profebenjahistoria.bligoo.cl/civilizacion-romana-periodo-monarquia 
 Els romans vivien de l’agricultura i la ramaderia, però ben aviat la ciutat es va convertir en un gran enclau comercial.

 1.2.- L’època de la monarquia.
En aquests primers temps Roma era una monarquia i el rei tenia tots els poders.
Roma va tenir set reis.
http://www.historialuniversal.com/2009/12/monarquia-roma-rey-palatino-tiber.html 
 
2. La Roma republicana.
L'any 509, Roma es va convertir en una república, governada per patricis, membres de les famílies aristocràtiques, amb terres i poder.
La resta de la població, els plebeus, lluitaren per tenir drets i van aconseguir un representant que defensava els seus interessos, el tribú de la plebs.
El govern de la República era format per tres institucions:
  • Els COMICIS.
  • Els MAGISTRATS.
  • El SENAT
2.1.- Patricis i plebeus. La lluita per la igualtat.
El govern de la República era format per tres institucions: els comicis, els magistrats i el Senat.
http://bellaitalia11.blogspot.com.es/2010_11_01_archive.html 
3.- Roma a la conquesta del Mediterrani.
Roma, gràcies a l'augment de la riquesa i a la creació d'un exèrcit poderós, va conquerir una gran quantitat de territoris:

  • Entre el 500 a.C. i el 250 a.C., la ciutat de Roma es va apoderar de la península itàlica.
  • Entre el 250 a.C. i el 140 a.C., va vèncer Cartago, potència marítima al Mediterrani. Els romans van imposar el seu domini sobre tot el Mediterrani occidental.
  • Entre el 146 a.C. i el 14 d.C., van conquerir Grècia, el Mediterrani oriental i el nord d'Àfrica i van completar l'ocupació d'Hispània i de la Gàl·lia a Occident.

http://historia-cbt.blogspot.es/ 
http://minervaforat.blogspot.com.es/2011/04/exercitus-romanus-v.html 
3.1.- La crisi del segle I a.C.
L'expansió territorial va fer entrar en crisi la República. Al segle I a.C. hi va haver conflictes socials i guerres civils.
Els conflictes socials van sorgir per les desigualtats socials, perquè molts pagesos s'arruïnaren.
L'any 48 a.C., un gran general Juli Cèsar, va ser proclamat dictador perpetu i va assumir els poders màxims.
http://www.culturaclasica.com/?q=node/2445 
 Els partidaris de la República i els patricis, que veien com perillava el seu poder, van assassinar Cèsar a les portes del Senat.
4. L'Imperi romà.
Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu, Octavi, va vèncer els seus rivals. L'any 27 a.C., el Senat li va concedir el títol d'August, que significa elegit pels déus, i va ser nomenat emperador de Roma.
Va començar una nova forma de govern: l’Imperi. L’emperador concentrava tots els poders civils i militars en la seva persona.
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/augusto.htm 
4.1.- L’organització de l’Imperi.
El títol d'emperador implicava concentrar tot el poder en la seva figura. El Senat, els magistrats i els comicis tenien un poder simbòlic. Els territoris de l’Imperi s’organitzaven en províncies.
4.2.- Dos segles de pax romana.
L'any 212 es va concedir la ciutadania romana (drets) a tots els habitants de l'Imperi.
Durant els segles I i II l’Imperi va assolir la màxima prosperitat: és l’època coneguda com la pax romana, per l’absència de guerres i problemes.
5.- Una societat urbana. Les ciutats, centre de l’Imperi.
Els romans fundaren moltes ciutats d'estructura semblant: es protegien amb muralles i tenien una gran plaça (fòrum) i nombrosos edificis públics.
Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració i s’hi desenvolupaven moltes activitats artesanals i comercials.
http://artehistoriaestudios.blogspot.com.es/2011/06/arqueologia-roma-prov-tarragonese.html 

http://apuntes.quijost.com/telocuento_old/web/roma/ciudad_romanos.htm 
5.1.- Els grups socials.
Els romans estaven dividits en diversos grups socials amb drets diferentes. Hi havia homes lliures i esclaus. Els homes lliures es diferenciaven entre ells per la riquesa i la posició social; hi havia els lliberts (antics esclaus alliberats), la plebs (poble pla), la nobilitas (patricis o plebeus enriquits) i els senadors.
http://historiasegundoeso.wordpress.com/2010/09/17/la-sociedd-durante-el-imperio-romano-ed-vicens-vives/ 

6.- La prosperitat agrícola i comercial.
6.1. Les explotacions agrícoles.
Els romans van desenvolupar una agricultura pròspera i van introduir:


http://www.lasalle.es/santanderapuntes/arte/roma/arquitectura/pompeya_dibujos.htm 
  •  Premses d'oli i vi

http://heliopolisblog.wordpress.com/tag/hiladores/ 
  •  Sistemes de regadiu.
L’explotació agrícola es feia al voltant de cases de camp anomenades vil·les.

http://www.culturaclasica.com/?q=node/2915 
http://www.imperioromano.com/blog/?p=109 
 
6.2.- Les relacions comercials.
http://majocobe.blogspot.com.es/2009/04/calzada-romana.html 
Les relacions comercials entre tots els llocs de l’Imperi eren molt fluides i es feien essencialment per mar. També es van construir extenses calçades que unien Roma amb les províncies. L’ús de la moneda única va facilitar els intercanvis.


6 mar 2012

RIUS I MARS.

By  at 8:55  ,  6 comments
Introducció
La hidrosfera és el conjunt d’aigües que formen els mars i els oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.
L’aigua és la substància més abundant que hi ha al planeta perquè n’ocupa tres quartes parts de la superfície. Es pot trobar en estat sòlid (glaç), líquid (aigua) i gasós (vapor).

L’aigua forma part d’un procés circulatori anomenat cicle de l’aigua i és imprescindible per a la vida.
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/lorca_alcala/udidacticas/agua/elciclodelagua/elciclodelagua%202.html
1.- L’aigua a la natura.
1.1.- Aigua salada: oceans i mars.

El 97,2% de l’aigua del planeta és salada i es troba als oceans i als mars.
Un oceà és una gran massa d’aigua que separa continents. Un mar és la prolongació de l’oceà a les zones més properes a la costa.

http://www.fotos-paisajes.com/fondos-oceanos.htm
1.2.- Aigua dolça: llacs i rius.
L’aigua dolça es reparteix entre llacs i rius, capes i humitat del sòl, icebergs i glaceres, i l’atmosfera.
Un riu és un corrent continu d’aigua. El cabal és la quantitat d’aigua que porta el riu i el règim del riu són les variacions del cabal durant un any.
Un riu pot ser de règim pluvial (les aigües procedeixen de les pluges) o de règim nival (les aigües procedeixen de la fosa de les neus).
Un riu fa tres treballs en el seu curs:
a.- Al curs alt fa un treball d’erosió gràcies a la força de l’aigua.
b.- Al curs mitjà fa sobretot un treball de transport de materials.
c.- Al curs baix el riu fa un treball de sedimentació quan diposita els materials que arrossega.
http://www.madrimasd.org/blogs/universo/2008/08/15/98822

http://www.kalipedia.com/popup/popupWindow.html?anchor=klpcnatun&tipo=imprimir&titulo=Imprimir%20Art%EDculo&xref=20070417klpcnatun_119.Kes
2.- El problema de l’aigua.
2.1.- L’aigua, un recurs escàs.
Només el 2,79% de l’aigua del planeta és dolça, és a dir, apta per al consum: es tracta d’un recurs escàs.
http://eco.microsiervos.com/agua/distribucion-agua-planeta.html

Cada vegada hi ha més problemes de proveïment d’aigua dolça, perquè:
a.- En augmentar la població mundial, les necessitats d’aigua potable són més grans.
b.- L’agricultura i la industria consumeixen molta aigua.
c.- Com a conseqüència del canvi climàtic cada vegada plou menys.
d.- Hi ha una sobreexplotació i contaminació dels aqüífers.
http://www.culturamix.com/meio-ambiente/poluicao/escassez-da-agua-no-planeta

2.2.- El desigual consum d’aigua.
Al països rics el consum d’aigua és elevat mentre que en països pobres d’Àfrica i d’Àsia occidental hi ha problemes greus de proveïment d’aigua.
4.- La dinàmica oceànica.
4.1.- Els moviments dels mars i els oceans.
L’aigua dels oceans i dels mars té un moviment constant produït per l’efecte de les onades, les marees i els corrents marins.
Les onades són ondulacions causades pel vent a la superfície dels oceans i dels mars.
http://elrincondelsurfero.wordpress.com/las-olas/
Les onades pugen i baixen en un moviment circular i es trenquen quan freguen el fons del mar.
Les marees són pujades i baixades del nivell de les aigües del mar. Hi ha dos tipus de marees:
  1. La marea alta és quan el nivell de l’aigua puja.
  2. La marea baixa és la fase de descens.
Els corrents marins són com grans rius que circulen pels oceans. Hi ha dos tipus de corrents:
  1. El corrent càlid té una temperatura superior a la de la resta del mar.
  2. El corrent fred té una temperatura inferior a la de la resta del mar.
http://www.plocan.eu/divulgacion/index.php?option=com_content&view=article&id=15&Itemid=68
4.2.- L’acció del mar en el modelat de les costes.
L’acció de l’aigua modela les costes desgastant els espadats i formant platges, albuferes, etc.
La riquesa dels oceans i dels mars.
.- A les salines s’evapora l’aigua del mar i s’obté sal.
.- Al subsòl submarí hi ha gas i petroli.
.- La pesca és una de les grans riqueses del mar.
.- Els mars i els oceans són vies de comunicació per al transport de passatgers i de mercaderies.
.- A les plantes desalinitzadores s’obté aigua potable a partir de l’aigua del mar.
.- El mar i la costa atreuen molts turistes i això crea molts llocs de treball.
5.- Rius d’Europa i de la Península Ibèrica.
5.1.- Els rius d’Europa.
A Europa hi ha molts rius. Les característiques dels rius europeus estan relacionades amb el clima de cada zona:
  1. Els rius de tipus continental, com el Dvina Occidental, el Dnièper i el Don, creixen molt a la primavera i a l’estiu.
  2. Els rius de tipus oceànic, com la Garona, el Loira, el Sena, el Tàmesi i l’Elba, són cabalosos i regulars. Reben la influència del clima atlàntic.
  3. Els rius de tipus mediterrani en general són curts i pateixen estiatges a l’estiu, com el Túria o el Segura.
5.2.- Els rius de la Península Ibèrica.
Els rius peninsulars es classifiquen segons el mar o l’oceà en què desemboquen:
  1. Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de corrent fort, i desemboquen al mar Cantàbric.
  2. Els rius del vessant atlàntic són rius llargs que desemboquen a l’Atlàntic i tenen molts afluents. En general són cabalosos però pateixen estiatges a l’estiu.
  3. Els rius del vessant mediterrani, excepte l’Ebre, són curts, de poc cabal i irregulars. Pateixen crescudes a la primavera i a la tardor i estiatges a l’estiu.
http://deesperanzaadosminutos.blogspot.com/2010/10/mapas-restantes-geografia.html