Ciències Socials

L'ISLAM I AL-ANDALUS

Introducció
Una nova civilització, l'islam, completament diferent, es va estendre per gran part del Mediterrani.
Cristians i musulmans van compartir l'espai que abans ocupava l'imperi romà.

1.- Mahoma difon una nova religió.

1.1.- Mahoma, profeta de l'islam.

L'islam sorgeis a Aràbia, concretament a la Meca. Mahoma, el seu fundador, va néixer l'any 570. Segons la tradició, l'arcàngen Gabriel li va anunciar que ell era el profeta elegit per Al·là per predicar aquesta nova religió.
El llibre sagrat dels musulmans és l'Alcorà i el primer fonament d'aquesta nova religió és el monoteisme: els musulmans creuen en un únic Déu, Al·là.
http://jjuanmar.blogspot.com.es/2012/02/de-mahoma-este-aviso-toma.html
1.2.- L'islam, un codi de conducta.

Els principals pilars de l'islam són:

a.- Professió de fe en Al·là com a únic Déu.
b.- Pregar cinc vegades al dia.
c.- Fer almoina.
d.- Dejunar durant el mes de ramadà.
e.- Pelegrinatge a la Meca.

Entre les prohibicions, podem esmentar:

a.- Consum de begudes alcohòliques.
b.- Menjar carn de porc.
http://thegospelcoalition.org/blogs/tgc/2013/07/05/10-things-every-christian-should-know-about-islam/
2.- L'expansió de l'islam.

2.1.- La primera expansió.

La expansió de l'islam es produeix en diverses fases:

a.- Primer, entre l'any 632 i 661, es conquereix Egipte, Síria, Iraq i Iran.
b.- Després, s'ocupa el nord d'Àfrica i la península Ibèrica.
c.- Es conquereix l'imperi Bizantí.
d.- Es conquereix part de l'Àsia central, fins al riu Indus (a Pakistan)
La Expansión del Islam 632-750
http://www.zonu.com/fullsize/2010-01-01-11552/La-Expansion-del-Islam-632-750.html
2.2.- Califat de Damasc/Califat de Bagdad.

Entre l'any 661 i 750, els territoris conquerits van restar sota l'autoritat dels califes de la família Omeia, establerts a Damasc (Síria). Però a partir de l'any 750, la família dels abbàssides de Bagdad va derrotar els omeies i va fundar una nova dinastia califal.
A partir del segle IX, la propagació de l'islam es va produir mitjançant la influència de navegants i caravaners.
Davant la pèrdua gradual del control dels Abbàssides sobre els immensos territoris, algunes províncies es van independitzar religiosament i en altres llocs els emirs o governadors van exercir el seu poder sense obeir Bagdad.
Al segle XII els mongols i, al segle XIV els turcs, van imposar la seva autoritat a bona part de les terres musulmanes.

3.- L'islam a la península Ibèrica.
http://www.juanjoromero.es/blog/wp-content/uploads/Etapas-de-Al_andalus.png
http://www.juanjoromero.es/blog/2009/01/u6-al-andalus/
3.1.- La conquesta (711-718).

Després de dominar el nord d'Àfrica, els exèrcits musulmans van iniciar a principis del segle VIII la conquesta de la península Ibèrica.
En aquesta llarga etapa, la presència musulmana va marcar la cultura i la vida de les societats hispàniques. 
http://www.batallasdeguerra.com/2012/10/la-batalla-de-guadalete.html
http://www.juanjoromero.es/blog/wp-content/uploads/Causas-de-la-rapida-conquista.png
http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/media/alandalus_01_02.html

 3.2.- L'emirat dependent (718-756).

La capital de l'emirat dependent es va establir a la ciutat de Còrdova.
Es va nomenar un valí, un governador, que exercia el poder sobre tot el territori.

3.3.- L'emirat independent (756-929).

Quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, Abderraman (últim membre de la família Omeia) va fugir i es va establir a Al-Andalus, on va fundar l'emirat independent. Va trencar els seus vincles polítics amb el califat de Bagdad, malgrat que va continuar sotmés a l'autoritat religiosa del califa.

4.- Del califat de Còrdova als regnes de taifes.

4.1.- El califat de Còrdova (929-1031).

Després d'accedir Abderraman III al poder, no es van aconseguir eliminar els problemes a Al-Andalus, que anaven en augment per:

a.- Les continues disputes internes.
b.- Els atacs dels regnes cristians del nord.
c.- Les amenaces al comerç marítim per part dels musulmans del nord d'Àfrica.


 4.2.- Els regnes de taifes (1031-1248).

A partir de 1008, el califat es va començar a dividir en petits regnes anomenats taifes. Aristòcratis, alts funcionaris i part de l'exèrcit lluitava per escapar-se del controls dels califes.
La fragmentació del territori en taifes va afeblir militarment Al-Andalus i aquests petits regnes van ser incapaços de frenar l'avanç dels regnes cristians del nord.

http://cliowiki.wikispaces.com/2ESOT3evoluciopolitica

4.3.- El regne nassarita de Granada (1238-1492).

La taifa de Granada va ser l'única que va sobreviure a l'avanç dels regnes cristians al segle XIII.
Estava governada per sultans o reis de la dinastia nassarita, relacionats amb els califes nord-africans.
La taifa abastava el territori de les actuals Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis.
La seva riquesa i activitat econòmica li van permetre pagar els enormes impostos en or als reis castellans, així com la seva pervivència en el temps.

5.- Economia i societat andalusines.


5.1.- Les activitats econòmiques.

Els musulmans van introduir tècniques agrícoles noves com el regadiu, mitjançant l'excavació de pous i la construcció de sínies i sèquies, i van posar en pràctica nous cultius.
Al-Andalus comerciava amb la resta dels territoris europeus i els de l'Àfrica i Orient.
http://www.juanjoromero.es/blog/2009/01/u6-al-andalus/
http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA39%20Jun.06/CulturaAgua.html

5.2.- L'organització social.

A la societat andalusí hi havia una gran diversitat de cultures, religions i categories socials.
Es distingeixen, d'una banda, la població de religió musulmana (àrabs, berbers i muladites) i, per una altra, les minories no musulmanes (mossàrabs i jueus).
http://www.juanjoromero.es/blog/2009/01/u6-al-andalus/

http://carmenpagan.wordpress.com/category/historia-de-espana/ha-edad-media/

6.- Cultura i art islàmics.

6.1.- L'esplendor de la cultura islàmica.

http://www.juanjoromero.es/blog/2009/01/u6-al-andalus/
6.2.- Un art homogeni, però divers.

La prohibició alcorànica de representar imatges va originar en l'art islàmic una especial dedicació a l'arquitectura i les arts decoratives.
La influència oriental en l'arquitectura s'evidencia en la utilització d'arcs i cúpules.
La pobresa de materials contrasta amb la profusa decoració d'influència oriental amb marbres, mosaics i pintures, i temes epigràfics, geomètrics o vegetals.
L'edifici més representatiu és la mesquita, però també destaquen edificis com palaus, albergs, mercats, banys públics, etc.
La miniatura s'emprava per decorar els llibres, amb la representació d'escenes de la vida quotidiana del Profeta, sempre amb la cara velada.
http://ccss2eso.blogspot.com.es/p/esquemas.html


3 comentarios:

  1. gracies ma sigut de molta utilitat per estudiar l'examen.



    Ana María Vecino Kuzmina. 2n ESO B

    ResponderEliminar
  2. Aquest és un tema bastant complicat, però, m'agrada ja que he aprés molta cultura i coses noves i interesants.
    Ara, a estudiar!!!

    Igor Dubinov 2n ESO D IES Jaume I

    ResponderEliminar
  3. Una cosa, la fixa que ens vas donar dels mots encreuats lo de buscar la etimologia de las paraules a internet es imposible no surt res.

    Ana Maria Vecino 2n B

    ResponderEliminar