RIUS I MARS.

Introducció

La hidrosfera és el conjunt d’aigües que formen els mars i els oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.

L’aigua és la substància més abundant que hi ha al planeta perquè n’ocupa tres quartes parts de la superfície. Es pot trobar en estat sòlid (glaç), líquid (aigua) i gasós (vapor).

L’aigua forma part d’un procés circulatori anomenat cicle de l’aigua i és imprescindible per a la vida.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/lorca_alcala/udidacticas/agua/elciclodelagua/elciclodelagua%202.html

1.- L’aigua a la natura.

1.1.- Aigua salada: oceans i mars.

El 97,2% de l’aigua del planeta és salada i es troba als oceans i als mars.

Un oceà és una gran massa d’aigua que separa continents. Un mar és la prolongació de l’oceà a les zones més properes a la costa.

http://www.fotos-paisajes.com/fondos-oceanos.htm

1.2.- Aigua dolça: llacs i rius.

L’aigua dolça es reparteix entre llacs i rius, capes i humitat del sòl, icebergs i glaceres, i l’atmosfera.

Un riu és un corrent continu d’aigua. El cabal és la quantitat d’aigua que porta el riu i el règim del riu són les variacions del cabal durant un any.

Un riu pot ser de règim pluvial (les aigües procedeixen de les pluges) o de règim nival (les aigües procedeixen de la fosa de les neus).

Un riu fa tres treballs en el seu curs:

a.- Al curs alt fa un treball d’erosió gràcies a la força de l’aigua.

b.- Al curs mitjà fa sobretot un treball de transport de materials.

c.- Al curs baix el riu fa un treball de sedimentació quan diposita els materials que arrossega.

http://www.madrimasd.org/blogs/universo/2008/08/15/98822

http://www.kalipedia.com/popup/popupWindow.html?anchor=klpcnatun&tipo=imprimir&titulo=Imprimir%20Art%EDculo&xref=20070417klpcnatun_119.Kes

2.- El problema de l’aigua.

2.1.- L’aigua, un recurs escàs.

Només el 2,79% de l’aigua del planeta és dolça, és a dir, apta per al consum: es tracta d’un recurs escàs.

http://eco.microsiervos.com/agua/distribucion-agua-planeta.html

Cada vegada hi ha més problemes de proveïment d’aigua dolça, perquè:

a.- En augmentar la població mundial, les necessitats d’aigua potable són més grans.

b.- L’agricultura i la industria consumeixen molta aigua.

c.- Com a conseqüència del canvi climàtic cada vegada plou menys.

d.- Hi ha una sobreexplotació i contaminació dels aqüífers.

http://www.culturamix.com/meio-ambiente/poluicao/escassez-da-agua-no-planeta

2.2.- El desigual consum d’aigua.

Al països rics el consum d’aigua és elevat mentre que en països pobres d’Àfrica i d’Àsia occidental hi ha problemes greus de proveïment d’aigua.

4.- La dinàmica oceànica.

4.1.- Els moviments dels mars i els oceans.

L’aigua dels oceans i dels mars té un moviment constant produït per l’efecte de les onades, les marees i els corrents marins.

Les onades són ondulacions causades pel vent a la superfície dels oceans i dels mars.

http://elrincondelsurfero.wordpress.com/las-olas/

Les onades pugen i baixen en un moviment circular i es trenquen quan freguen el fons del mar.

Les marees són pujades i baixades del nivell de les aigües del mar. Hi ha dos tipus de marees:

1. La marea alta és quan el nivell de l’aigua puja.
2. La marea baixa és la fase de descens.

Els corrents marins són com grans rius que circulen pels oceans. Hi ha dos tipus de corrents:

1. El corrent càlid té una temperatura superior a la de la resta del mar.
2. El corrent fred té una temperatura inferior a la de la resta del mar.

http://www.plocan.eu/divulgacion/index.php?option=com_content&view=article&id=15&Itemid=68

4.2.- L’acció del mar en el modelat de les costes.

L’acció de l’aigua modela les costes desgastant els espadats i formant platges, albuferes, etc.

La riquesa dels oceans i dels mars.

.- A les salines s’evapora l’aigua del mar i s’obté sal.

.- Al subsòl submarí hi ha gas i petroli.

.- La pesca és una de les grans riqueses del mar.

.- Els mars i els oceans són vies de comunicació per al transport de passatgers i de mercaderies.

.- A les plantes desalinitzadores s’obté aigua potable a partir de l’aigua del mar.

.- El mar i la costa atreuen molts turistes i això crea molts llocs de treball.

5.- Rius d’Europa i de la Península Ibèrica.

5.1.- Els rius d’Europa.

A Europa hi ha molts rius. Les característiques dels rius europeus estan relacionades amb el clima de cada zona:

1. Els rius de tipus continental, com el Dvina Occidental, el Dnièper i el Don, creixen molt a la primavera i a l’estiu.
2. Els rius de tipus oceànic, com la Garona, el Loira, el Sena, el Tàmesi i l’Elba, són cabalosos i regulars. Reben la influència del clima atlàntic.
3. Els rius de tipus mediterrani en general són curts i pateixen estiatges a l’estiu, com el Túria o el Segura.

5.2.- Els rius de la Península Ibèrica.

Els rius peninsulars es classifiquen segons el mar o l’oceà en què desemboquen:

1. Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de corrent fort, i desemboquen al mar Cantàbric.
2. Els rius del vessant atlàntic són rius llargs que desemboquen a l’Atlàntic i tenen molts afluents. En general són cabalosos però pateixen estiatges a l’estiu.
3. Els rius del vessant mediterrani, excepte l’Ebre, són curts, de poc cabal i irregulars. Pateixen crescudes a la primavera i a la tardor i estiatges a l’estiu.

http://deesperanzaadosminutos.blogspot.com/2010/10/mapas-restantes-geografia.html