Ciències Socials

L'ESCRIPTURA

Els escribes eren un grup poderós perquè coneixien el codi que contenia la saviesa: l'escriptura.

Com es va inventar?

A Mesopotàmia s'han trobat unes fitxes d'argila guardades en petites esferes, que servien per recordar quantitats: quantes ovelles o quants càntirs d'oli es guardaven al temple.
De vegades es feien marques amb les fitxes sobre l'argila tova. Més tard, aquestes marques es van convertir en signes, que es dibuixaven amb una canya. Cada signe era un objecte o una quantitat.
Amb el templs, l'escriptura es va fer sil·làbica. Va ser un pas molt important, perquè donava a cada signe un equivalent fonètic, un grup de sons.
Amba la canya era difícil dibuixar, i de mica en mica els signes van anar canviant. La canya deixa sobre l'argila unes marques triangulars en forma de tascó, i aquesta escriptura s'anomena CUNEÏFORME.
A Egipte no s'utilizava l'argila, sinó el papir, una planta que creixia al Nil. Amb les fibres trenades d'aquesta planta es feien làmines sobre les quals s'escrivia amb un pinzell o una canya i tinta.
L'escriptura egípcia, plena de dibuixos, s'anomena JEROGLÍFICA

No hay comentarios